lunes, 28 de mayo de 2012

Brigitte Yagüe

Brigitte Yagüe és una taekwondista de provinença Mallorquina, la cual no viu a Mallorca, sino que viu la gran part del temps en el Car de Murcia, encara que té una casa a Barcelona.
El seu darrer trioumf va ser en el Mundial de Taekwondo, el qual va aconseguir la medalla de Bronç.

jueves, 24 de mayo de 2012

Joel González


Si el taekwondo tuviera en España la misma relevancia que el fútbol,Joel González acapararía tantas portadas como Cristiano Ronaldo o Messi. Con sólo 22 años es doble campeón del mundo en la categoría -58 kilos (Copenhague 2009 y Corea 2011) y de Europa (San Petersburgo 2010 y Manchester 2012) además de ser una de nuestras principales bazas de medalla en los Juegos Olímpicos de Londres. Y todo ello compaginándolo con segundo de Administración y Dirección de Empresas y tercero de Criminología.
"Siempre me ha gustado el tema policial: las películas, las series de televisión, pero sobre todo la novela policíaca e intentar reinsertar a la persona en la sociedad", confiesa. Aunque a priori podría parecer que la Criminología y el taekwondo no tienen nada en común, en ambas la agilidad mental resulta clave. "En un examen te plantean un caso y tienes que tomar decisiones en base a las pruebas que te aportan. En un combate también tienes que tomar decisiones en décimas de segundo", nos cuenta. Y precisamente ésa es una de sus principales virtudes, "el pensar en milésimas de segundos. En pleno combate se busca el punto en el que atacar y defender y yo me sé sobreponer a los cambios, cosa que muchos deportistas de élite no llegan a conseguir. En el fondo el taekwondo es como una partida de ajedrez pero con patadas", añade sonriendo.
Este estratega del tatami lleva sacando partido a esa cualidad desde que a los 11 años empezó a practicar el taekwondo. "Lo habitual es empezar con 5 ó 6 años pero yo empecé un poco tarde. Ocho años después de ponerme por primera vez un kimono fui campeón del mundo. Hasta entonces jugaba al fútbol pero la ilusión de mi padre era abrir un gimnasio con los ahorros del taller. Cuando hizo su sueño realidad daba clases de taekwondo y me apunté", recuerda.
Pedro: padre, entrenador y consejero 
Pedro, su padre, ha sido y sigue siendo un pilar fundamental de los éxitos de Joel. Fue su primer entrenador y hoy en día estudia a los rivales de su hijo a través de vídeos para después contarle los puntos fuertes y débiles de sus contrincantes. "Sé que suena a tópico pero les debo todo a mis padres. Han venido a todos los campeonatos del Mundo que he realizado, han viajado por todo el mundo para seguirme y apoyarme", confiesa mientras recuerda que el día que se jugaba el billete para Londres en el Preolímpico de Europa disputado en Kazan (Rusia) su hermana Dara también se jugaba su futuro examinándose del MIR. "Aún así me mandó un vídeo antes de entrar al examen para enviarme su apoyo", recuerda emocionado.

Asume el papel de favorito en Londres
Precisamente el apoyo de su familia fue clave a la hora de tomar la decisión, hace seis años, de dejar su Figueras natal para mudarse al CAR de Murcia, donde estaba la selección sub 21 de taekwondo. Allí pasó dos años y desde allí dio el salto al CAR de San Cugat (Barcelona) donde reside desde hace cuatro. Cuatro años, un ciclo olímpico, en los que se ha convertido en el chico de oro del taekwondo. Ha trabajado muy duro para estar en lo más alto pero reconoce que nunca se imaginó que estaría en una cita olímpica. "Cuando veía a mis compañeros en Pekín veía imposible estar en unos Juegos".
Cuatro años después de los Juegos en la capital china asume sin miedo el cartel de favorito en -58 kilos. "Es normal que a priori se me dé como favorito. Creo que puedo estar ahí arriba y voy a hacer todo, pero hay que ser realista porque esto es deporte y puede pasar cualquier cosa. Voy a por todas y mi objetivo es el oro olímpico. Si no te ves ahí arriba dudo de que se pueda llegar a conseguirlo pero pueden pasar mil y una cosas", insiste.

Joel aprendió la lección en junio del año pasado en Baku. Allí se disputaba el Preolímpico Mundial y no consiguió el pasaporte para Londres. "El ansia me jugó una mala pasada", reconoce. Entonces cambió la mentalidad y en enero de este año conseguía el objetivo. "Hay que ir con la mentalidad de que se puede. En España el nivel que hay en taekwondo es muy alto, incluso podríamos equipararlo a un EE.UU. en atletismo", explica.Sabe que unos Juegos son palabras mayores pero "quiero tomármelo como un campeonato más, no quiero que me cambie la forma de competir. Voy a ir con esa mentalidad y creo que así es como puedo ganar. Creyéndome que es un Mundial o un Open internacional. Es mucha presión y al verlo demasiado grande a lo mejor ves que no puedes llegar arriba. Una vez allí iré combate a combate".

Ese algo en la actualidad es una medalla de oro el próximo verano en Londres. La cita, marcada en rojo en su calendario, es el 8 de agosto. Saldrá al tatami sonriendo, como siempre, y pensando que si logra su sueño la presea irá dedicada a todos aquellos que practican un deporte lejos de los focos mediáticos.Hoy no concibe su vida sin el taekwondo. "A este deporte le debo casi todo. No cambiaría la vida de deportista por nada. Soy un privilegiado porque me ha dado un sitio para vivir, me ha dado una novia (Stephanie, que compitió en Pekín 2008 también en taekwondo con su país, Francia), he viajado por todo el mundo y he conocido el valor que tiene luchar para conseguir algo".


lunes, 21 de mayo de 2012

Open Internacional de Castelló 2012

El dia 4 de maig part del club Illes varem anar a representar el nostre gimnas a Castelló. Varem pasar tres dies i dos nits. El divendres orobaixa un cop arribats a Castelló varem deixar totes les nostres coses a l'hotel y varem anar a donar una volta tots junts. Un cop arribada la nit varem anar tots a l'hotel i parem començar a preparar totes les coses perquè al dia següent en pegariem amb altre gent.
Dia 5 de maig pel demati es varen pegar 4 dels nostres competidors pero amb la mala sort de que varen perdre tots a la primera ronda. El més petit dels nostres competidors va arribar al punt d'or del seu combat i va pedre per desició arbitral. El competidor més veterá dels nosotres va pedre el seu combat per el punt d'or i els altres dos competidors varem perdre per una gran diferencia. Després varem anar a dinar. Arribada ja l'orobaixa els que quedavem afrontabem el que ens quedava per dabant amb gran quantita de nirvis. Un dels nostres va guanyar la medalla de Argent sense guanyar cap combat. Un altre dels nostres va acoseguir guanyar la medalla d'Argent però aquest cop guanyant 3 combats. Jo vaig guanyar un combat i automaticament hem vaig colocar a la final, la qual vaig perdre en els darrers 3 segons perdent 10-9. Així doncs vaig aconseguir la medalla de Plata. La única nina del nostres gimas que es va pegar, tambe va perdrer en el primer combat, com els altres dos que quedaven de l'Illes.
Al dia següent ja varem tornar cap a Mallorca. Amb una hora quasi dos de tornada de l'hotel a l'aeroport. Un cop a l'aeroport varem fer un "tren" amb els carros per dur les malets captant així l'atenció de tota la fent, fins i tot  alguns ens varen fer fotos.
Al dia seguent, ja estavem a Mallorca, al anar a entrenar varem parlar de la gran majoria d'errors que varem cometre en la competició. Al ascabar d'entrenar varem tenir queafrontar una "broca" per part dels nostres dos entrenadors, però això en servirà per millorar i afrontar les pròximes competicions amb més ganes.

martes, 8 de mayo de 2012

Temàtica del Blog

Principalment el blog tendrà contingut sobre diferentes coses del Taekwondo. Com competicions realitzades, diferents taekwondistes espanyols, les seves metes asolides y titols aconseguits. També les finalitats que té aquest esport, les seves diferents modalitats, etc.

jueves, 3 de mayo de 2012

Juan Antonio Ramos

És un taekwondista espanyol, nascut el 18 d'agost de 1976 a Barcelona. Ha participat a les categories de 50, 54 y 58 kg.
ha estat campió mundial 2 cops: En 1997(50 kg) y 2008(58 kg). Va participar en els Jocs Olímics d'Atenas 2004 i Pekin 2008, va acoseguir un diploma olímpic en el 5º lloc a la categoria de 58 kg en ambdues ocasions.

Competicions Internacionals


Campionat d'Europa(1996, Helinkin Finlandia) 1º lloc en la categoria de 54 kg.
Campionat Mundial(1997, Hong Kong, China) 1º lloc en la categoria de 50 kg.
Campionat d'Europa(1998, Eindhoven, Paisos baixos) 3º lloc en la categoria de 54 kg.
Campionat d'Europa(2000, Patras, Grècia) 1º lloc en la categoria de 54 kg.
Campionat Mundial(2001, Jeju, Corea del sud) 3º lloc en la categoria de 54 kg.
Campionat d'Europa(2002, Samsum, Turquía) 2º lloc en la categoria de 54 kg.
Campionat d'Europa(2004, lillehammer, Noruega) 1º lloc en la categoria de 58 kg.
Jocs Olímpics(2004, Atenas, Grècia) 5º lloc en la categioria de 58 kg.
Campionat Mundial(2007, Pekin, China) 1º lloc en la categoria de 58 kg.
Jocs Olímpics(2008, Pekin, China) 5º llocen la categiroa de 58 kg.

martes, 24 de abril de 2012

Karl Steinbuch

Va néixer el 15 de Juny de 1917 a Stuttgart- Bad Cannstatt i va morir el 4 de juny de 2006 a Ettlingen. Va serun vientífic informàtic alemany, cibernètic, e enguinyer eléctronic. És un dels pioners de la informàtia alemanya. També va escriure sobre les implicacions socials dels medis de comunicació moderns.

Va estudiar a la Universitat de Stuttgart y el 1944 va rebre el seu doctorat de física. En 1948 es va unir a la Norma de Standard Elektrik Lorenz a Stuttgart com a enguinyer de diseny per ordenador y llavors com a director de I + D, va presentar més de 70 patents. En 1958 va ser profesor i director de l'institut de tecnologia per el procesament de la informacio (ITIV) de la Universita de Karlsruhe, on es va retirar en 1980.
Al 1967 per la seva "acusació" com llibre més venut, i més tard per altres llibres més venuts, va tractar de influir en la política educativa alemanya. Junt amb els llibres dels seus amics Jean Ziegles de Suiza, Eric J. Hosbawm del Regne Unit, John Naisbitt y els seus llibres va preveure el desastre de educació que ve de la societat civil emergent del vestibul.